Recomanació de la setmana – Poesia – “Camins de serp”, de Francesc Garriga

Laura López, poeta i professora de l’Escola, recomana…

Camins de serp
de Francesc Garriga

Edicions 62

 

 

Ho recomano perquè…

Francesc Garriga cisella des de fa molts anys el que han anomenat un “poema únic”, i ho fa avançant llibre a llibre, però és Camins de serp un punt de gir importantíssim en aquest itinerari ja que marca un abans i un després en la seva poesia, cosa que el propi autor reconeix. És aquest llibre el cop de puny sobre la taula que obre l’etapa més madura i reeixida del poeta, fins arribar al darrer llibre, Tornar és lluny que ha merescut el Carles Riba d’enguany.
Camins de serp és un llibre colpidor, on les paraules tenen la força de les coses que cauen amb força; té el pessimisme murri conseqüència d’un desengany, tracta de camins on no es va mai de cara, sinó que sempre es va serpentejant, de la veritat i mentida, i de la innocència i l’engany. Tot plegat, amb la nuesa i la contundència que caracteritzen la veu d’aquest gran poeta.

La veritat
(la perseguim amb ulls de prèsbita)
balbuceja preguntes.
Somriu amb ulls i boca la mentida.
Respostes.
Paraules, tot paraules.
Per aclarir amb certeses
la fosca dels camins
ens cal l’enuig del dubte.

T’agradarà si t’agrada…

La poesia pura i dura, nua, concisa, que s’interroga amb paraules precises.

Recomanació de la setmana – Lectura – “Casta invencible”, de Ken Kesey

Kiko Amat, escriptor i professor de l’Escola, recomana el llibre…

 

Casta invencible
de Ken Kesey

Editorial El Aleph – 2013

SINOPSI

La història se centra en els Stamper, una família de llenyataires de Wakonda, un poble imaginari d’Oregon. Els sindicats de llenyataires decideixen anar a la vaga per protegir-se contra la reducció de treball provocada per l’aparició de les serres elèctriques, però els Stamper, amos de la seva pròpia empresa i sense cap connexió amb els sindicats, decideixen no només seguir treballant sinó proveir la regió amb tota la fusta que els altres treballadors haurien subministrat de no haver convocat una vaga. Vital, intensa i absorbent, Casta invencible és, sobretot, una profunda anàlisi de les relacions familiars i un homenatge a la tossuderia, al coratge ia la fortalesa d’unes conviccions que no cedeixen a les manipulacions de la pressió social.

 

Ho recomano perquè…

Malgrat ser escrit enmig de la contracultura, tant el tema com la intenció són molt poc contraculturals. La visió de la natura (hostil i salvatge) és 100% anti-hippie.

Es un hueso duro de roer, però val molt la pena al final. Segona obra (semi-desconeguda) de l’autor de Alguien voló sobre el nido del cuco, Ken Kesey (també icona contracultural, líder dels Merry Pranksters, etc). Una oda a la resistència, la tossuderia i el coratge ambientada als boscos d’Oregon, al costat del riu Wakonda. Una familia contra un sindicat, i contra el món. Té més experimentació estilística que el debut, i és moooolt més llarga, pero és un esforç que es recompensa espiritualment. Originalment es va titolar Sometimes a Great Notion.

 

T’agradarà si t’agrada…

Ken Kesey, novelons de saga familiar, novelons de resentiments familiars, novelons de Yo Contra El Mundo, novelons amb natura brutal i poc amable, novelons de llenyataires emprenyats, llibres d’on es van treure pelis on sortien Henry Fonda i Paul Newman, llibres amb sindicats corruptes.

estilo_PorQue

Estilo linguístico: Porqué / porque / por qué / por que

FONT de l’article: Real Academia Española 

Porqué / porque / por qué / por que

a) porqué

  Es un sustantivo masculino que equivale a causa, motivo, razón, y se escribe con tilde por ser palabra aguda terminada en vocal. Puesto que se trata de un sustantivo, se usa normalmente precedido de artículo u otro determinante:

  No comprendo el porqué de tu actitud [= la razón de tu actitud].
Read more…

Recomanació de la setmana – Six feet under – A dos metres sota terra (sèrie de tv)

Muriel Villanueva, escriptora i professora de l’Escola, recomana la sèrie de televisió

 

Six feet under (“A dos metres sota terra”)

 

El guionista d’ “American Beauty” és el creador d’aquesta aclamada sèrie que narra la vida dels membres d’una peculiar família de Los Angeles, propietària d’una empresa funerària. A la primera temporada Nathaniel Fisher (Richard Jenkins) mor en un accident de cotxe la nit de Nadal, precisament quan esperava l’arribada del seu fill Nate (Peter Krause). A més de la mort del seu pare, Nate ha d’enfrontar-se a la controladora mare, Ruth (Frances Conroy), que té una aventura amb un altre home, el seu germà David (Michael C. Hall), un gai que encara no ha sortit de l’armari i que dirigeix ​​el negoci familiar; i a la seva germana Claire (Lauren Ambrose), una problemàtica adolescent que consumeix drogues. L’única persona aparentment positiva de la vida de Nate és Brenda (Rachel Griffiths), una apassionada dona a qui coneix en un avió. L’inconvenient és que la família de Brenda resulta ser encara més desequilibrada que la de Nate. (Font: FilmAffinity)

Ho recomano perquè…

Ens permet parlar amb el morts quan estem sols i ens permet parlar amb els vius amb conciència de la mort. Tot plegat, però, combinant la densitat i la profunditat amb l’humor i la quotidianitat més dolça.

La família Fisher ens ofereix quatre personatges rodons envoltats d’un grapat de secundaris no menys sorprenents: actors de primera que semblen haver nascut dins aquest món de ficció. Cadascú d’ells viu la seva subtrama des d’escenaris trencadors, amb diàlegs magistrals i amb fets sempre inesperats.

Avui dia, en què les sèries de televisió desborden narrativa magistral, res encara no pot eclipsar les vides d’aquesta família que habita a la segona planta de la seva pròpia funerària.

Podem morir-nos sense haver-la vist, però viurem més intensament després de veure-la.

T’agradarà si t’agrada…

La sèrie “Doctor en Alaska”, la pel·lícula “American Beauty”, la sèrie “Porca misèria”.

 

Recomanació de la setmana – Novel·la gràfica

Pau Pérez, director de l’Escola, recomana la novel·la gràfica…

 

Lulú. Mujer desnuda
d’Étienne Davodeau

 [Ediciones La Cúpula]

Sinopsi

Després de la seva enèsima entrevista de feina fallida, Lulú, dona casada i amb fills, decideix no tornar a casa. Cansada de la seva vida rutinària, i de complir amb el que s’espera d’ella, es concedeix uns dies de llibertat, sola, a la costa, sense un altre projecte que assaborir completament, i sense culpabilitat, aquestes vacances inèdites. La decisió li canviarà la vida, doncs serà el punt de partida d’un viatge iniciàtic durant el qual s’atrevirà a actuar com sempre va voler i que li permetrà recuperar la il·lusió per viure.

Ho recomano perquè…

 

Amb un argument aparentmente simple i que, fins i tot, sembla propi del melodrama o dels llibres de creixement personal, Davodeau construeix, en canvi, una obra narrativa enlluernadora, allunyada de tòpics i encertadíssima en el to, que esdevé una reflexió molt serena i intel·ligent sobre la inèrcia vital contra la que moltes dones s’enfronten avui dia.

Per altra banda, Lulú, mujer desnuda és un bona mostra d’aplicació hàbil dels recursos narratius. Hi trobem bona dosificació de la informació al servei de la intriga, excel·lent caracterització de personatges, domini del flashback, una elecció brillant del punt de vista narratiu, fantàstica creació d’atmosferes i, sobretot, capacitat per fer literatura dels fets aparentment més trivials.
Un bon exemple, en fi, que el còmic -la novel·la gràfica- es un format narratiu de primer ordre, del que qualsevol aspirant a escriptor hauria de beure per aprendre a explicar històries.

T’agradarà si t’agrada…

  • Una bona història independentment del format narratiu en què es presenti (novel·la, conte, pel·lícula, sèrie de televisió, obra teatral o còmic)
  • Preguntar-te coses que et puguin trasbalsar

Quan l’Indiana Jones era Indiana Smith

Indiana Jones

Curiós artícle a la revista The New Yorker sobre una sessió de spitballing (una espècie de brainstorming), que van realitzar George Lucas, Steven Spielberg i Larry Kasdan durant set dies del mes de gener de 1978. L’objectiu? Perfilar les bases del que seria, en un futur no molt llunyà, un dels personatges icònics del cinema: Indiana Jones.

Com a base de l’article, s’utilitza la transcripció de les sessions –unes 150 pàgines, més o menys– en la que destaca la candidesa dels participants, especialment la d’un jove Steven Spielberg.

One delight of reading the transcript is watching Spielberg throw out bad ideas, and then noting how Lucas gently shuts him down. Spielberg, who had sought to direct a Bond movie—and, astonishingly, been rejected—thought that their hero should be an avid gambler. Lucas replied that perhaps they shouldn’t overload him with attributes. (Lucas himself had briefly entertained, then mercifully set aside, the notion that his archaeologist might also be a practitioner of kung fu.)

També menciona l’origen del nom:
Read more…

Estil: Usos correctes del gerundi

FONT de l’article: Optimot (Generalitat de Catalunya)

Quan redactem textos, l’ús del gerundi sovint presenta dubtes. Per exemple, és correcte en sortint de la feina?
Podem utilitzar la perífrasi portar temps + gerundi (Porto anys esperant aquesta oportunitat)?
I una frase com El conductor es va adormir al volant, provocant un greu accident?

Read more…

El llibre de la setmana – Sukkwan Island, de David Vann

Dolors Millat, escriptora i professora de l’Escola, recomana el llibre…

Sukkwan Island
de David Vann

Sinopsi

Una illa salvatge al sud d’Alaska, a la qual només es pot accedir amb vaixell o hidroavió, plena de boscos frondosos i humits i muntanyes escarpades. Aquest serà l’inhòspit decorat on Jim decidirà enfortir les relacions amb el seu fill Roy, a qui amb prou feines coneix. Dotze mesos per davant, vivint en una cabana apartada de tot i de tots: sembla una bona oportunitat per estrènyer llaços i recuperar el temps perdut. Però la situació, poc a poc, esdevé claustrofòbica, asfixiant, insostenible. La difícils condicions de supervivència i l’olla a pressió emocional a la qual es veuen abocats pare i fill acaben per conformar una postal de malson.

David Vann, amb aquest argument aparentment senzill, baixa a l’infern de l’ànima humana de forma magistral. Al final de la primera part, un punt de gir brutal canvia el fil de la novel·la creant una tensió dramàtica inigualable, que ens mantindrà sense alè fins al final del llibre.

Ho recomano perquè…

És una història impactant que no ens deixarà en cap cas indiferents. David Vann narra amb pulcritud i pols ferm aquesta història de suspens, que ha estat considerada un fenomen als Estats Units i a França.

Conferències BCNegra

 En el marc de la BCNegra 2013, l’Escola va organitzar en col·laboració amb l’ICUB (Ajuntament de Barcelona) el cicle de conferències “Barcelona i el gènere negre”.

Compartim el vídeo de la conferència “Eduardo Mendoza i el gènere negre: n’augmenta l’humor la crítica social?“, a càrrec de Ricard Ruiz, escriptor, periodista, crític literari i professor a l’Escola del curs “Ciència-ficció i fantasia.”
www.campusdescriptura.com

Dijous 21 de febrer de 2013

 

Recomanació de la setmana

Mercedes Abad, escriptora i professora de novel·la, ens recomana el llibre…

Nadie quiere saber
Alicia Giménez Bartlett

 

T’agradarà si t’agrada…

La novel.la negra amb la seva dosi de mala llet

Ho recomano per què…

És una trama policíaca que enganxa, amb diàlegs extraordinaris i plens d’enginy i una barreja de melanconia i humor sàviament dosificats.

 
Nadie quiere saber, escrit per Alicia Giménez Bartlett, autora d’altres llibres com El silenci dels claustres i Ritus de mort, és el nou llibre de la sèrie protagonitzada per la inspectora Petra Delicado. En aquesta novel·la de narrativa policíaca, per primera vegada, Petra Delicado ha de seguir el rastre de la seva recerca fora de l’àmbit barceloní, ¡ni més ni menys que a Roma! Bartlett ha dotat a Petra d’un caràcter, humor, estil i visió de la vida que va molt més enllà del policíac, convertint així les seves novel·les en grans històries protagonitzades per una dona forta d’ara mateix. L’autora s’ha convertit en una de les més traduïdes i llegides al món.

Read more…